L'educació en Colòmbia està en crisi

El sistema educatiu colombià ho conformen: l'educació inicial, l'educació preescolar, l'educació bàsica (primària cinc graus i secundària quatre graus) , l'educació mitjana (dos graus i culmina amb el títol de batxiller.) , i l'educació superior. 

L'any 2013 Colòmbia va rebre els resultats del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants, l'examen més important del món amb alumnes de 15 anys. dels 65 països que van participar en eixos exàmens, Colòmbia va quedar en el lloc 61.

Fallen els estudiants o falla l'educació que els donen?

La cobertura d'educació preescolar, mitja i superior, i la seua qualitat és molt baixa. La cobertura consistix en ampliar les possibilitats perquè s'eduque la major quantitat possible de gent, el govern va proposar augmentar-la en un 50% però el que va fer, va ser ficar mes alumnes en les aules, sense ampliar les instal·lacions ni contractar més professors.

Només el 10% de les institucions superiors colombianes (universitats o superiors) compta amb acreditació d'alta qualitat.

S'atribuïxen diversos factors a què l'educació Colombiana siga roïna, en primer lloc a la baixa qualitat dels professors. A Colòmbia la carrera de docent oficial, per a col·legis i universitats, es regix per dos normes distintes: un decret de 1979, que ja té 35 anys, conegut com "el estatut antiguo", i la Llei 715 del 2001, "el nou estatuto". Este estatut va crear un sistema pel qual al mestre se li paga segons la seua qualitat i el seu exercici en el treball, mesurats per avaluacions periòdiques. El problema és que la majoria del professorat Colombià pertany a l'estatut antic, anterior al 2001, el qual impedix l'avaluació i obliga que el salari d'un mestre no es determine per la seua capacitat sinó pel seu antiguetat.

Un altre factor és la tecnologia, en la prova Pisa (Programme for International Student Assessment) es va confirmar el retard que patix colòmbia en eixes matèries. El 70% dels estudiants que van presentar l'examen estan per davall del nivell mínim en tecnologies de la informació. Només el 45% dels Colombians té una vaga noció de tecnologia.

Una altra fallada molt important és l'Anglés. A Colòmbia només el 7% dels batxillers que presenten anualment les proves de l'Icfes (És l'entitat responsable de l'avaluació de l'educació colombiana) aconseguix un puntaje satisfactori en anglés. Un examen va demostrar que unicamente el 12% dels mestres d'anglés va aconseguir arribar al nivell mínim de coneixement de la llengua anglesa. 

Nathalia Ospina

L'educació segons César Bona

En aquest enllaç http://www.abc.es/familia-educacion/20150924/abci-cesar-bona-entrevista-201509181800.html es fa una entrevista a César Bona. Aquest professor es un dels millors que hi ha a Espanya, ha estat seleccionat entre els 50 millors professors i professores del món.
En aquesta entrevista fa una valoració sobre l'actualitat de l'educació i com afecta a la societat.

Segons César, si per ell fora canviaria una part de la formació del professorat ja que hi ha un gran desnivell entre l'ensenyança infantil, primària i secundaria, és a dir, pareixen mons distints. Baix la meva opinió pense que caldria unificar més l'educació des de ben xicotets i utilitzar termes més intuïtius i mètodes que ajuden als alumnes a voler descobrir coses. Cal dir que si el professorat no deixa al alumne el poder de ser lliure quan s'acabe l'horari de l'escola, institut el més normal que passe es que el xiquet o xiqueta acabe aburrint l'escola ja que no te temps per fer altres coses.
Cal dir que César no pretén en cap moment deixar que els alumnes no memoritzen coses, ja que creu que es important utilitzar la ment per guardar dades.

Per a César es important que tots els professors i professores sàpiguen escoltar als alumnes i als pares i mares ja que és important que l'alumne estiga còmode en el seu lloc d'aprenentatge. Hi ha que dir que molts pares i mares estan anclats al passat, és a dir pensen que sols el llibre de text de cada assignatura és l'únic vàlid per ensenyar al seu fill i filla i per tant desconeixen mètodes que pot ser puguen ser més eficaços.

Per acabar he de dir que César Bona en aquesta entrevista intenta donar la seua opinió sobre com esta l'educació en l'actualitat i sobre algunes coses que deurien de canviar com per exemple:

- Que la nota prime més que l'aprenentatge.
- Que el llibre de text siga l'única opció per aprendre.
- L'administració deuria de donar més suport a la innovació educativa.
- La formació del professorat.
- Utilitzar mètodes nous i estimular l'expressió oral.
- Saber escoltar per part del professorat i informar als pares i mares del que passa a l'escola.
- Deixar al alumne lliure per les vesprades perquè no perda les ganes d'anar a l'escola.

Héctor Flores Torres 

Setmana 6

Dijous 10/03/16

La primera part de la classe hem repassat el que vam veure sobre les ciutats educadores. També hem vist (a partir de l'article de l'aula virtual  http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/viewFile/99975/154454 ) els aspectes d'aquest tipus de ciutats.
Són:
- Contenidor educatiu: fa referència a que la ciutat és el lloc on hi ha elements que formen a les persones en educació, cultura i esport com poden ser escoles, museus o pavellons esportiu.

- Agent educatiu: "el carrer és una escola de la vida". Volem dir que la ciutat educa a partir de com s'estructura la ciutat com espai, arquitectònicament, les barriades, els punts de trobada, etc. En quant als punts de trobada podem dir que hui en dia (i a les ciutats especialment), són centres comercials. Açò implica que la ciutadania usa el seu temps d'oci en un entorn molt influenciat pel consumisme.

- Contingut educatiu: els ciutadans/es aprenen com fer ús de les instal·lacions i el transport públic, desplaçar-se per la ciutat i respectar els espais i les persones.

La resta del temps ens hem reunit per grups per a plantejar idees i contexts amb la intenció de pensar un projecte.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 11/03/16

Hui la classe ha acudit al Centre de Cultura Contemporànea Octubre per escoltar i participar en una xarrada sobre l'Ateneu popular de 9 barris (districte de Barcelona). Aquesta naix amb l'ocupació veinal al 1977d'una planta asfàltica  després de varies reivindicacions per la contaminació que emitia dita fàbrica.
En aquest moment (aprofitant la Transcició), la planta passa a ser un centre d'accició comunitària.

Els valors principals de l'Ateneu són: cultura, democràcia, transparència, autonomia i proximitat.

Les línies són:
* Programació cultural.
* Producció i suport a la creació.
* Formació i circ social.
* Xarxa Nou Barris.
* Gestió comunitària i economia social.

El finançament és un 47'5% de l'Administració Pública, la resta és autofinançament. Fa un total de quasi 1 milió d'euros.
La direcció i gestió es du a terme mitjançant l'Asamblea de l'Ateneu (subdividida en àrees), una comisió-gestora, Bidó Nou Barris, etc. El que es pretén es que sigui participativa i democràtica.Es capaç de plantar cara a l'Administració per a realitzar allò que realment desitjen i necessiten els ciutadans/es.

Voldríem destacar que aquestes iniciatives ocupen als joves promocionant la seua socialització i integra a persones amb necessitats educatives especials mitjançant el programa de Circ Social.
A més, és una ferramenta essencial de promoció de la cultura i de l'auto-gestió d'un àmbit geogràfic que, com bé deien en la xarrada, va més enllà de Nou Barris.

      Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.

Setmana 5

Divendres 4/3/16

 La primera part de la classe, el professor ens va explicar com inscriure'ns a l'activitat que farem la propera setmana: Joves en Acció.

Després vam reprendre els projectes de les ciutats educadores. Els destacats varen ser:

- (Nº 21) Vos me importa. Realitzat en San Francisco, Argentina. Contempla un programa entre escoles, instituds i universitats per afavorir una educació millor i gratuïta i evitar l'absentisme escolar.

- (Nº 34) Urbalab Gandia. Realitzat en Gandia, Espanya. Promociona cursos i recursos informàtics a tota la ciutadania amb la finalitat d'ensenyar les noves tecnologies.

- (Nº 59) Agentes 00 bulling. Cozumel, Mèxic. Intenta acabar amb aquest fenòmen de les escoles, detectant les problemàtiques per impartir informació i prevenció d'aquestes.

- (Nº 74) Tarjeta Pop. Romans-sus-Isère, França. Pretén implicar als joves en activitats municipals i compromisos ciutadans. Per aquests actes, reben certes avantatges com millors tarifes en activitats culturals i d'oci.

- (Nº 85) Salones de belleza. Caguas, Puerto Rico. Aquest projecte aprofita que la majoria de la clientela són dones per afavorir que conten si hi ha violència domèstica a les seues respectives cases i així rebre suport i consells.

- (Nº 115) Compromiso Social por la Educación. Sabaneta, Colòmbia. Joves voluntaris donen cursos de matèries com matemàtiques o anglès per afavorir una millora educativa.

Pots consultar aquests projectes i d'altres a: http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

Per acabar la classe, vam veure l'estructura metòdica d'un projecte d'intervenció social.

1. Conèixer realitat/context.
2. Planificar/progrmar.
3. Execcució i gestió.
4. Avaluació.

Tots aquests estan relacionats entre sí. D'altra banda, hem de tenir en compte alguns problemes de context com la desproporció entre les dades arreplegades i les que s'usen o no obsesionar-se amb les xifres.

Un model per realitzar una estructura metòdica pot ser, per exemple, el Model PEAPA de F. de la Riva.

       Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.

Vaga de dijous

Dijous 3/03/16

Aquest dijous no hi ha hagut classe a la majoria d'universitats ni instituts a Catalunya i Comunitat Valenciana per vaga estudiantil. Aprofitant l'ocasió, vaig a parlar del tema de la vaga i de les manifestacions relacionant-ho amb l'educació i els interessos polítics i econòmics.
Em centraré a les vagues estudiantils, ja que és la que és relaciona de manera més directa amb l'assignatura i la que ens implica tant a estudiants/es com al professorat.

El diccionari català defineix vaga com: "Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d'obtenir alguna reivindicació, relacionada normalment amb millores de sou i de lescondicions de treball".

Per tant, les vagues estudiantils s'usen per a mostrar el descontent, visualitzat en aules buides i carrers plens. És una ferramenta molt útil per donar a conèixer el descontent dels docents i alumnat perquè la majoria de gent té curiositat pel motiu de les manifestacions i, per tant, els mitjans de comunicació en parlen.

Les vagues fomenten dos tipus d'opinions:
- Una més conservadora, la qual afirma que: les vagues es fan amb l'intenció de no fer classe per vagueria, que fins i tot els propis estudiants desconeixen els motius pels que es fa la vaga i que no s'aconsegueix mai cap millora.
- Una visió més lliberal que defensa que les vagues són essencials per defensar els drets i que s'han de mobilitzar a totes les persones cap a les manifestacions per ser més i evitar l'assistència a classe.

La meua opinió s'acosta més a la "lliberal"; si bé, estic totalment en contra de les persones que utilitzen aquests esdeveniments per dur a terme actes vandàlics, amenaces i agressions a la gent que vol acudir a classe, etc.
D'altra banda, entenc que es duguin a terme per exir a les notícies (ja que les manifestacions pacífiques no ixen, però si es molt típica la imatge dels contenidors cremant). També entenc els "piquets" ja que si unes poques persones van a classe, es carreguen la voluntat de la resta. Torne a dir que sols tractem d'entendre-ho; no ho defensem!

Tornant-me a centrar en la vaga estudiantil. Les darreres vagues més significatives s'estan portant a terme per l'imposició d'uns models educatius que ni la major part de docents ni estudiants desitgem. Uns exemples són el 3+2, el Pla Bolonia, el TIL (a Balears), les retallades i la falta de beques, etc. 

S'han portat a terme pel Partit Popular, sense cap consens ni consulta a causa de la seua majoria absoluta.

Per acabar, vull dir que es convoque o no cap vaga, es imprescindible saber que passa amb la política educativa tant al nostre país com a nivell mundial. Una volta coneguis bé les causes, ja pots decidir si hi estás d'acord o no i que hi pots fer en cas de descontent.

Deixe un breu article de l' ABC que tracta la vaga de hui:

http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-estudiantes-convocan-nueva-huelga-contra-recortes-201603021323_noticia.html

                                                                                      Francesc Fayos Suau.

Setmana 4

Dijous 25/02/16

Paradigmes de les ciències socials:

- Tecnològic o positivista:
És un plantejament que naix a finals del SXVIII i a principis del SXIX. Aquest paradigma creu que la ciència pot explicar totalment la realitat, a més de que hi ha una fe optimista en el poder del coneixement positiu per resoldre els grans problemes pràctics i alliberar-lo del coneixement teològic.

En aquest paradigma la ciència i la realitat són objectives. En la intervenció hi ha una metodologia adequada, per tant es pot descobrir la realitat i sinó la puc descobrir és perquè no estic utilitzant la metodologia correcta.

Es dona importància a l'eficiència i racionalitat dels processos.
També es determina que els problemes socials tenen solucions objectives.
En aquest paradigma el professional de l'educació sols aplica les teories dels seus precursors i el seu compromís sols és professional.
Hi ha que dir que en aquest paradigma, en la tècnica no influeixen els valors ja que les tècniques són científiques i no estan influenciades per aquests valors. Açò ens fa veure com aquest èmfasi per allò que és racional, tècnic pot arrossegar certs errors respecte al que és ètic i moral, ja que sempre que estudiem es fan valors tant ètics com morals.

- Interpretatiu:
En aquest paradigma podem veure com la realitat no és objectiva perqué hi ha diverses formes d'interpretar la realitat, és a dir, cada persona veura la realitat d'una manera per tant no hi ha una única realitat.
L'educació representa una opció per al desenvolupament de les interaccions socials. En el paradigma interpretatiu els professionals de l'educació són pràctics, a més de mediadors grupals que interpreten situacions, és a dir, teoritzen i afavoreixen experiències.
L'objectiu bàsic es el desenvolupament individual i col·lectiu, açò demostra que l'educació es una oportunitat d'afavorir les interaccions de les persones.

- Crític:
La realitat depen de les percepcions del subjecte i per la seva situació en la societat. En funció de la meva classe social veure la realitat d'una manera o d'un altra.
Es critica la creença positivista, ja que la tasca dels professionals de l'educació mai és neutra, està compromesa política i socialment.
Els professionals de l'educació són actors socials que desvetllen i recreen realitats i generen alternatives. L'objectiu d'aquests és l'emancipació dels individus i les comunitats, la transformació de la societat.

-----------------------------------------------------------------------------------

Divendres 26/02/16

Vam veure a classe la Llei de Serveis Socials 5/1997 de 25 de juny de la Generalitat valenciana  i Llei de Bases de Regim Local 7/1995 de 2 d'abril junt a,b la Llei de 8/2010. Es van destacar els diferents articles relacionats amb l'educació al sistema de serveis socials.

De la Llei de Serveis Socials 5/1997 es destacaren els següents articles:12, 15(programa de mediació),16, 18, 19, 20, 21, 25 i 26.
Moltes de les actuacions dels Serveis Socials tenen un component educatiu com al Servei d'informació, orientació i assessorament; Servei d'ajuda a domicili; Programa de Cooperació Social; Programa de convivència i reinserció social o Programa d'oci i temps lliure.

De la Llei de Règim Local 7/1995 i Llei 8/2010 es van destacar l'article 25 (apartats l, m, n i ñ), 27 (apartats e, f i h) i 33 (apartat o).

Per acabar la classe, parlàrem de les Ciutats Educadores. Segons Pilar Figueras (Secretariat de la AICE) El concepte de ciutat educadora ens porta a redescobrir la ciutat com a lloc d'aprenentatge permanent, de convivència i de diàleg.
Carta de les Ciutats Educadores: les ciutats amb representació al I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona l'any 1990 va recollir a la carta inicial els principis bàsics per al impuls educatiu de la ciutat.

Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.