Setmana 6

Dijous 10/03/16

La primera part de la classe hem repassat el que vam veure sobre les ciutats educadores. També hem vist (a partir de l'article de l'aula virtual  http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/viewFile/99975/154454 ) els aspectes d'aquest tipus de ciutats.
Són:
- Contenidor educatiu: fa referència a que la ciutat és el lloc on hi ha elements que formen a les persones en educació, cultura i esport com poden ser escoles, museus o pavellons esportiu.

- Agent educatiu: "el carrer és una escola de la vida". Volem dir que la ciutat educa a partir de com s'estructura la ciutat com espai, arquitectònicament, les barriades, els punts de trobada, etc. En quant als punts de trobada podem dir que hui en dia (i a les ciutats especialment), són centres comercials. Açò implica que la ciutadania usa el seu temps d'oci en un entorn molt influenciat pel consumisme.

- Contingut educatiu: els ciutadans/es aprenen com fer ús de les instal·lacions i el transport públic, desplaçar-se per la ciutat i respectar els espais i les persones.

La resta del temps ens hem reunit per grups per a plantejar idees i contexts amb la intenció de pensar un projecte.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 11/03/16

Hui la classe ha acudit al Centre de Cultura Contemporànea Octubre per escoltar i participar en una xarrada sobre l'Ateneu popular de 9 barris (districte de Barcelona). Aquesta naix amb l'ocupació veinal al 1977d'una planta asfàltica  després de varies reivindicacions per la contaminació que emitia dita fàbrica.
En aquest moment (aprofitant la Transcició), la planta passa a ser un centre d'accició comunitària.

Els valors principals de l'Ateneu són: cultura, democràcia, transparència, autonomia i proximitat.

Les línies són:
* Programació cultural.
* Producció i suport a la creació.
* Formació i circ social.
* Xarxa Nou Barris.
* Gestió comunitària i economia social.

El finançament és un 47'5% de l'Administració Pública, la resta és autofinançament. Fa un total de quasi 1 milió d'euros.
La direcció i gestió es du a terme mitjançant l'Asamblea de l'Ateneu (subdividida en àrees), una comisió-gestora, Bidó Nou Barris, etc. El que es pretén es que sigui participativa i democràtica.Es capaç de plantar cara a l'Administració per a realitzar allò que realment desitjen i necessiten els ciutadans/es.

Voldríem destacar que aquestes iniciatives ocupen als joves promocionant la seua socialització i integra a persones amb necessitats educatives especials mitjançant el programa de Circ Social.
A més, és una ferramenta essencial de promoció de la cultura i de l'auto-gestió d'un àmbit geogràfic que, com bé deien en la xarrada, va més enllà de Nou Barris.

      Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.

Setmana 5

Divendres 4/3/16

 La primera part de la classe, el professor ens va explicar com inscriure'ns a l'activitat que farem la propera setmana: Joves en Acció.

Després vam reprendre els projectes de les ciutats educadores. Els destacats varen ser:

- (Nº 21) Vos me importa. Realitzat en San Francisco, Argentina. Contempla un programa entre escoles, instituds i universitats per afavorir una educació millor i gratuïta i evitar l'absentisme escolar.

- (Nº 34) Urbalab Gandia. Realitzat en Gandia, Espanya. Promociona cursos i recursos informàtics a tota la ciutadania amb la finalitat d'ensenyar les noves tecnologies.

- (Nº 59) Agentes 00 bulling. Cozumel, Mèxic. Intenta acabar amb aquest fenòmen de les escoles, detectant les problemàtiques per impartir informació i prevenció d'aquestes.

- (Nº 74) Tarjeta Pop. Romans-sus-Isère, França. Pretén implicar als joves en activitats municipals i compromisos ciutadans. Per aquests actes, reben certes avantatges com millors tarifes en activitats culturals i d'oci.

- (Nº 85) Salones de belleza. Caguas, Puerto Rico. Aquest projecte aprofita que la majoria de la clientela són dones per afavorir que conten si hi ha violència domèstica a les seues respectives cases i així rebre suport i consells.

- (Nº 115) Compromiso Social por la Educación. Sabaneta, Colòmbia. Joves voluntaris donen cursos de matèries com matemàtiques o anglès per afavorir una millora educativa.

Pots consultar aquests projectes i d'altres a: http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

Per acabar la classe, vam veure l'estructura metòdica d'un projecte d'intervenció social.

1. Conèixer realitat/context.
2. Planificar/progrmar.
3. Execcució i gestió.
4. Avaluació.

Tots aquests estan relacionats entre sí. D'altra banda, hem de tenir en compte alguns problemes de context com la desproporció entre les dades arreplegades i les que s'usen o no obsesionar-se amb les xifres.

Un model per realitzar una estructura metòdica pot ser, per exemple, el Model PEAPA de F. de la Riva.

       Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.

Setmana 4

Dijous 25/02/16

Paradigmes de les ciències socials:

- Tecnològic o positivista:
És un plantejament que naix a finals del SXVIII i a principis del SXIX. Aquest paradigma creu que la ciència pot explicar totalment la realitat, a més de que hi ha una fe optimista en el poder del coneixement positiu per resoldre els grans problemes pràctics i alliberar-lo del coneixement teològic.

En aquest paradigma la ciència i la realitat són objectives. En la intervenció hi ha una metodologia adequada, per tant es pot descobrir la realitat i sinó la puc descobrir és perquè no estic utilitzant la metodologia correcta.

Es dona importància a l'eficiència i racionalitat dels processos.
També es determina que els problemes socials tenen solucions objectives.
En aquest paradigma el professional de l'educació sols aplica les teories dels seus precursors i el seu compromís sols és professional.
Hi ha que dir que en aquest paradigma, en la tècnica no influeixen els valors ja que les tècniques són científiques i no estan influenciades per aquests valors. Açò ens fa veure com aquest èmfasi per allò que és racional, tècnic pot arrossegar certs errors respecte al que és ètic i moral, ja que sempre que estudiem es fan valors tant ètics com morals.

- Interpretatiu:
En aquest paradigma podem veure com la realitat no és objectiva perqué hi ha diverses formes d'interpretar la realitat, és a dir, cada persona veura la realitat d'una manera per tant no hi ha una única realitat.
L'educació representa una opció per al desenvolupament de les interaccions socials. En el paradigma interpretatiu els professionals de l'educació són pràctics, a més de mediadors grupals que interpreten situacions, és a dir, teoritzen i afavoreixen experiències.
L'objectiu bàsic es el desenvolupament individual i col·lectiu, açò demostra que l'educació es una oportunitat d'afavorir les interaccions de les persones.

- Crític:
La realitat depen de les percepcions del subjecte i per la seva situació en la societat. En funció de la meva classe social veure la realitat d'una manera o d'un altra.
Es critica la creença positivista, ja que la tasca dels professionals de l'educació mai és neutra, està compromesa política i socialment.
Els professionals de l'educació són actors socials que desvetllen i recreen realitats i generen alternatives. L'objectiu d'aquests és l'emancipació dels individus i les comunitats, la transformació de la societat.

-----------------------------------------------------------------------------------

Divendres 26/02/16

Vam veure a classe la Llei de Serveis Socials 5/1997 de 25 de juny de la Generalitat valenciana  i Llei de Bases de Regim Local 7/1995 de 2 d'abril junt a,b la Llei de 8/2010. Es van destacar els diferents articles relacionats amb l'educació al sistema de serveis socials.

De la Llei de Serveis Socials 5/1997 es destacaren els següents articles:12, 15(programa de mediació),16, 18, 19, 20, 21, 25 i 26.
Moltes de les actuacions dels Serveis Socials tenen un component educatiu com al Servei d'informació, orientació i assessorament; Servei d'ajuda a domicili; Programa de Cooperació Social; Programa de convivència i reinserció social o Programa d'oci i temps lliure.

De la Llei de Règim Local 7/1995 i Llei 8/2010 es van destacar l'article 25 (apartats l, m, n i ñ), 27 (apartats e, f i h) i 33 (apartat o).

Per acabar la classe, parlàrem de les Ciutats Educadores. Segons Pilar Figueras (Secretariat de la AICE) El concepte de ciutat educadora ens porta a redescobrir la ciutat com a lloc d'aprenentatge permanent, de convivència i de diàleg.
Carta de les Ciutats Educadores: les ciutats amb representació al I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona l'any 1990 va recollir a la carta inicial els principis bàsics per al impuls educatiu de la ciutat.

Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.