Paradigmes de les ciències socials:
- Tecnològic o positivista:
És un plantejament que naix a finals del SXVIII i a principis del SXIX. Aquest paradigma creu que la ciència pot explicar totalment la realitat, a més de que hi ha una fe optimista en el poder del coneixement positiu per resoldre els grans problemes pràctics i alliberar-lo del coneixement teològic.
En aquest paradigma la ciència i la realitat són objectives. En la intervenció hi ha una metodologia adequada, per tant es pot descobrir la realitat i sinó la puc descobrir és perquè no estic utilitzant la metodologia correcta.
Es dona importància a l'eficiència i racionalitat dels processos.
També es determina que els problemes socials tenen solucions objectives.
En aquest paradigma el professional de l'educació sols aplica les teories dels seus precursors i el seu compromís sols és professional.
Hi ha que dir que en aquest paradigma, en la tècnica no influeixen els valors ja que les tècniques són científiques i no estan influenciades per aquests valors. Açò ens fa veure com aquest èmfasi per allò que és racional, tècnic pot arrossegar certs errors respecte al que és ètic i moral, ja que sempre que estudiem es fan valors tant ètics com morals.
- Interpretatiu:
En aquest paradigma podem veure com la realitat no és objectiva perqué hi ha diverses formes d'interpretar la realitat, és a dir, cada persona veura la realitat d'una manera per tant no hi ha una única realitat.
L'educació representa una opció per al desenvolupament de les interaccions socials. En el paradigma interpretatiu els professionals de l'educació són pràctics, a més de mediadors grupals que interpreten situacions, és a dir, teoritzen i afavoreixen experiències.
L'objectiu bàsic es el desenvolupament individual i col·lectiu, açò demostra que l'educació es una oportunitat d'afavorir les interaccions de les persones.
La realitat depen de les percepcions del subjecte i per la seva situació en la societat. En funció de la meva classe social veure la realitat d'una manera o d'un altra.
Es critica la creença positivista, ja que la tasca dels professionals de l'educació mai és neutra, està compromesa política i socialment.
Els professionals de l'educació són actors socials que desvetllen i recreen realitats i generen alternatives. L'objectiu d'aquests és l'emancipació dels individus i les comunitats, la transformació de la societat.
-----------------------------------------------------------------------------------
Divendres 26/02/16
Vam veure a classe la Llei de Serveis Socials 5/1997 de 25 de juny de la Generalitat valenciana i Llei de Bases de Regim Local 7/1995 de 2 d'abril junt a,b la Llei de 8/2010. Es van destacar els diferents articles relacionats amb l'educació al sistema de serveis socials.
De la Llei de Serveis Socials 5/1997 es destacaren els següents articles:12, 15(programa de mediació),16, 18, 19, 20, 21, 25 i 26.
Moltes de les actuacions dels Serveis Socials tenen un component educatiu com al Servei d'informació, orientació i assessorament; Servei d'ajuda a domicili; Programa de Cooperació Social; Programa de convivència i reinserció social o Programa d'oci i temps lliure.
De la Llei de Règim Local 7/1995 i Llei 8/2010 es van destacar l'article 25 (apartats l, m, n i ñ), 27 (apartats e, f i h) i 33 (apartat o).
Per acabar la classe, parlàrem de les Ciutats Educadores. Segons Pilar Figueras (Secretariat de la AICE) El concepte de ciutat educadora ens porta a redescobrir la ciutat com a lloc d'aprenentatge permanent, de convivència i de diàleg.
Carta de les Ciutats Educadores: les ciutats amb representació al I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona l'any 1990 va recollir a la carta inicial els principis bàsics per al impuls educatiu de la ciutat.
Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario