Mètode Montessori

Fa al voltant de cent anys la Dra. Montessori (1870 - 1952) va concebre un nou mètode educatiu basat en l'estimulació i el respecte. Al complementar aquest mètode amb la seva formació en medicina, psicologia i antropologia, va desenvolupar la seva filosofia de l'educació basant-se en observacions reals a nens.

Aquest sistema d'educació és alhora una filosofia de desenvolupament del nen i un fonament per a orientar aquest creixement es basa en dos importants necessitats del desenvolupament dels més petits.

1. La necessitat de la llibertat dins dels límits.

2. Un entorn acuradament preparat que garanteix l'exposició als materials i experiències.

L'aula d'aprenentatge Montessori és un lloc ampli i obert, ordenat, estètic, simple, real, on cada element té la seva raó de ser en el desenvolupament del nen.

L'ambient promou la independència del nen en l'exploració i el procés d'aprenentatge. La llibertat i l'autodisciplina fan possible que cada nen trobi activitats que donen resposta a les seves necessitats evolutives.

L'aula Montessori reuneix nens de tres edats diferents: menors de 3 anys, de 3 a 6 anys, de 6 a 9 anys i de 9 a 13 anys. Les sales integrades afavoreixen la cooperació espontània, el desig d'aprendre, el respecte mutu i la incorporació profunda de coneixements a través de l'exercici de ensenyar-li a altres.

Els materials Montessori que s'utilitzen a l'aula, van ser dissenyats científicament en un context experimental dins de l'aula, prestant especial atenció a l'interès dels nens segons l'etapa evolutiva en què es troben i amb la convicció que la manipulació d'objectes concrets ajuda al desenvolupament del coneixement i del pensament abstracte .

Aquests materials permeten als nens investigar i explorar de manera individual i independent. Possibiliten la repetició, el que promou la concentració. Tenen la qualitat d'aïllar les dificultats, és a dir, cadascun introdueix una única variable, un sol concepte nou, aïllant-lo i deixant els altres conceptes sense modificar. Els materials tenen control d'error: és el mateix material que li mostrarà al nen si el va fer servir correctament. D'aquesta manera els nens saben que l'error forma part del procés d'aprenentatge, aconsegueixen establir davant d'ell una actitud positiva, es fan responsables del seu propi aprenentatge, i desenvolupen confiança en si mateixos.

El primer Pla del Desenvolupament comença amb el naixement fins als 6 anys, està caracteritzat per la ment absorbent de l'infant, la qual pren o absorbeix tot els aspectes, bons i dolents, de l'ambient que l'envolta, el llenguatge i la cultura. En el segon pla, des dels 6 als 12 anys, el nen posseeix una ment raonadora, per explorar el món amb la seva imaginació i pensament abstracte. En el tercer pla, dels 12 als 18 anys, l'adolescent té una ment humanística desitjosa d'entendre la humanitat i la contribució que ell mateix pot fer a la societat. En l'últim pla del desenvolupament, des dels 18 als 24 anys, l'adult explora el món amb una ment d'especialista apropiant del seu propi lloc.

Per a la Dra. Montessori tot educador/a ha de "seguir al nen", reconeixent les necessitats evolutives i característiques de cada edat, i construint un ambient favorable, tant físic com espiritual, per donar resposta a aquestes necessitats. El desenvolupament de l'infant sorgeix de la necessitat d'adaptar al seu entorn: el nen necessita donar-li sentit al món que l'envolta i es construeix a si mateix en relació a aquest món.

Per últim us deixe un vídeo perquè entengueu millor el mètode Montessori.

Setmana 7

Dijous 07/03/16

La primera part de la classe van comentar la xarrada de l'ateneu de nou barris de Barcelona, és un barri molt especial,no funciona com la majoria de centres a Barcelona, du intervenció pública durant anys, té funció directa professional i autonomia respecte a partits o sindicats. Vam parlat del que ens va cridar l'atenció de la xarrada.

El circ social és el que mes ens va cridar l'atenció ja que és una eina diferent la qual és veritat que es pot educar. "Es tracta d'una proposta de formació artística i d'educació en valors encaminada a la transformació de la persona i el seu entorn més immediat." 

I si us quedeu amb ganes de saber mes sobre aquest projecte, us convidem a visitar la pagina web http://www.ateneu9b.net/ en la qual hi ha tot tipus d'informació i activitats.

En València si que ha existit l'idea de crear alguna cosa com el que han crear a Barcelona. Durant anys l'ajuntament ha tingut la idea d'establir centres cívics. No s'han creat centres on la gent tinga on anar, però si que hi ha com per exemple centres municipals de joventut. Estaria bé pensar en alguna cosa més amplia com un gran ateneu.

Després vam parlar sobre un professor que ve la setmana pròxima que és de Mèxic. Va a venir per explicar-nos com treballa a classe. I parlar sobre l'educació Zapatista.
"L'altra educació" educació autònoma zapatista. És un model educatiu creat per a les necessitats dels pobles, la realitat nacional i internacional.

---------------------------------------------------------------------------------------
Divendres 08/04/16

Hui dediquem la classe a explicar el model PEAPA de Fernando de la Riva. En primer lloc direm que aquest model s'aplica abans de començar a dissenyar el projecte per a obtindre unes orientacions i informacions bàsiques que donaran resposta a moltes de les preguntes que es plantegen quan cal fer un anàlisi del context, que és molt important, el més prioritari és fer unes preguntes o entrevistes a les institucions, entitats, persones... que van estar present com a part participativa inclosa en el projecte corresponent en cada cas, així com ajuntaments, instituts, centres socials, associacions...

en esta classe consisteix a aplicar aquest model al disseny del nostre projecte. realitzar unes preguntes necessàries, tipus d'entrevistes a cada entitat o institució que pertany segons siga el projecte i quin siga l'objectiu i en el qual es treballa.

El model PEAPA tracta de:

En primer lloc PREGUNTAR, com ja hem dit anteriorment, que serien les conversacions, entrevistes personalitzades i grupals, grups de discussió, enquestes, bústies, panell d'opinió, fòrums d'internet... Hi ha un grup clàssic de preguntes que referixen a qüestions bàsiques: Que? Per què? Per a què? Qui? Per a qui? Cóm? Quant? Quan? On?... les preguntes que podem formular poden ser quantitatives o qualitatives, tancades o obertes. Com més clares i comprensibles siguen les nostres preguntes, més fàcil serà obtindre les respostes i organitzar, sistematitzar, classificar posteriorment estes.

En segon lloc ESCOLTAR a través de gravacions, notes escrites manualment, fotografies, observació estructurada, lectura i anàlisi de documents... significa un poc més que sentir educadament, encara que açò siga imprescindible, també implica atendre, arreplegar i registrar totes les opinions, informacions i dades que obtenim com a resposta a les nostres preguntes, els compartim o no, siga quina siga la font d'informació.

En tercer lloc ANALITZAR amb models com DAFO, TGN, Estudi, DELPHI, arbre de problemes, arbre social, reunions i assemblees.

• Seleccionar la informació significativa. 
• Ordenar, classificar les dades i informacions. 
• Relacionar-los entre si. 
• Interpretar-los, qüestionar-los, traure conclusions. 
• Elaborar o completar el nostre Mapa de la Realitat.

El quart lloc PRIORITZAR i en quint lloc ACTUAR

Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina

L'educació segons César Bona

En aquest enllaç http://www.abc.es/familia-educacion/20150924/abci-cesar-bona-entrevista-201509181800.html es fa una entrevista a César Bona. Aquest professor es un dels millors que hi ha a Espanya, ha estat seleccionat entre els 50 millors professors i professores del món.
En aquesta entrevista fa una valoració sobre l'actualitat de l'educació i com afecta a la societat.

Segons César, si per ell fora canviaria una part de la formació del professorat ja que hi ha un gran desnivell entre l'ensenyança infantil, primària i secundaria, és a dir, pareixen mons distints. Baix la meva opinió pense que caldria unificar més l'educació des de ben xicotets i utilitzar termes més intuïtius i mètodes que ajuden als alumnes a voler descobrir coses. Cal dir que si el professorat no deixa al alumne el poder de ser lliure quan s'acabe l'horari de l'escola, institut el més normal que passe es que el xiquet o xiqueta acabe aburrint l'escola ja que no te temps per fer altres coses.
Cal dir que César no pretén en cap moment deixar que els alumnes no memoritzen coses, ja que creu que es important utilitzar la ment per guardar dades.

Per a César es important que tots els professors i professores sàpiguen escoltar als alumnes i als pares i mares ja que és important que l'alumne estiga còmode en el seu lloc d'aprenentatge. Hi ha que dir que molts pares i mares estan anclats al passat, és a dir pensen que sols el llibre de text de cada assignatura és l'únic vàlid per ensenyar al seu fill i filla i per tant desconeixen mètodes que pot ser puguen ser més eficaços.

Per acabar he de dir que César Bona en aquesta entrevista intenta donar la seua opinió sobre com esta l'educació en l'actualitat i sobre algunes coses que deurien de canviar com per exemple:

- Que la nota prime més que l'aprenentatge.
- Que el llibre de text siga l'única opció per aprendre.
- L'administració deuria de donar més suport a la innovació educativa.
- La formació del professorat.
- Utilitzar mètodes nous i estimular l'expressió oral.
- Saber escoltar per part del professorat i informar als pares i mares del que passa a l'escola.
- Deixar al alumne lliure per les vesprades perquè no perda les ganes d'anar a l'escola.

Héctor Flores Torres 

Setmana 3

Dijous 18/02/16

La primera part de la classe hem matitzat les funcions de l'escola (sistema educatiu). D'altra banda, hem vist l'enfocament neolliberal de l'educació. Aquesta ideologia fa notar les seues "urpes" quan pretén privatitzar l'escola i convertir-la en una mercaderia.

Hem recollit uns fragments que ens semblen interessants per explicar aquestes funcions i els seus enfocaments:


"Viure a l’escola, sota les idees de la igualtat d’oportunitats i la ideologia de la competitivitat i meritocràcia, experiències de diferenciació, discriminació i classificació, com a conseqüència del diferent grau de dificultat que té per a cada grup social l’accés a la cultura acadèmica, és la forma més eficaç de socialitzar en la desigualtat a les noves generacions. D’aquesta manera, inclús els més desafavorits acceptaran i assumiran la legitimitat de les diferències socials i econòmiques i la mera vigència formal de les exigències democràtiques de l’esfera política, així com la rellevància i utilitat de la ideologia de l’individualisme, la competència i la insolidaritat” PEREZ, A.

El que ens vols dir Perez amb aquest paràgraf correspon a les funcions que desenvolupa l’escola: per una part educa als alumnes en el coneixement però manca d’una part de l’educació com és l’educació en valors; l’escola representa un escenari de competitivitat (ja que els exàmens i les provetes individuals fomenten la competitivitat i l’individualisme per sota de la solidaritat i la cooperació) on els xiquets conformen la seua manera de ser dins d’una societat que fomenta les desigualtats i la insolidaritat.

Cóm podem escapar a aquests mecanismes de socialització utilitzats per l’escola? Doncs, si bé és cert que el paper de l’educació en valors correspon als pares, resulta molt complicat eixir-se’n dels dogmes de l’escola, ja que és en aquesta etapa on el menor conforma la seua identitat i no hem d’oblidar que quan nasquem ho fem immersos en una societat i aquesta ens va “modelant” adaptant-nos a ella. La funció educativa en aquesta societat ha de concretar-se en: desenvolupament radical de la funció compensadora, provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assumeix en la seua vida paral·lela i anterior a l’escola.

“L’escola ha de convertir-se en una comunitat de vida i l’educació ha de convertir-se en una contínua reconstrucció de l’experiència. Comunitat de vida democràtica i reconstrucció de l’experiència basada en el diàleg, el contrast i el respecte real a les diferències individuals, sobre l’acceptació de les quals pot assentar-se un enteniment mutu, l’acord i els projectes solidaris” BERNSTEIN (1987).

Com a crítica del model educatiu que tenim hui en dia, Bernetein, proposa una reconstrucció basada en l’organització racional de la informació rebuda i la seua reconstrucció. Tanmateix, requereix altra forma d’organitzar els espais, els temps, les activitats i les relacions socials a l’aula i al centre.

Amb tot açò, podem concloure afirmant que les relacions socials que envolten al xiquet i els mitjans de comunicació transmeten informacions, valors i concepcions ideològiques pertinents a la ideologia dominant sense fomentar la reelaboració crítica i reflexiva de la mateixa. Amb una educació d’aquestes característiques, des dels òrgans de govern, volen aconseguir la perpetuïtat d’aquest sistema podrit gràcies a la submissió i estupidesa dels ciutadans que la conformen.

-----------------------------------------------------------------------------
Divendres 19/02/2016

Hem anat a la pàgina web de la universitat per trobar quines competències educatives hi han incloses en el grau del treball social que ens facin falta per a un futur. Aquestes són:

* Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat

* Capacitat per a ajudar les persones perquè siguen capaces de manifestar les necessitats, punts de vista i circumstàncies.

* Capacitat per a intervenir amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats per ajudar-los a prendre decisions ben fonamentades sobre les seues necessitats, circumstàncies, riscos, opcions preferents i recursos.

 *Capacitat per a interactuar amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats per aconseguir canvis, per promocionar el seu desenvolupament i per millorar les seues condicions de vida per mitjà de la utilització dels mètodes i models de Treball Social, fent un seguiment amb regularitat dels canvis que es produeixen a fi de preparar la finalització de la intervenció.

* Capacitat per promoure el creixement, desenvolupament i independència de les persones, identificant les oportunitats per formar i crear grups, utilitzant la programació i les dinàmiques de grups per al creixement personal i l'enfortiment de les habilitats de relació interpersonal.

* Capacitat per a treballar amb els comportaments que representen un risc per a les persones, grups i comunitats, identificant i avaluant les situacions i circumstàncies que configuren aquest comportament i elaborant estratègies de modificació dels mateixos.

* Capacitat per a utilitzar la mediació com a estratègia d'intervenció destinada a la resolució alternativa de conflictes, en les circumstàncies que així ho requerisquen.

Després hem debatit mitjançant un foro si el grau de treball social i el grau d'educació social en un futur es podrien juntar per fer un grau que obtinguera de les dos. Nosaltres pensem que tant el treball social com l'educació van molt units ja que no es pot fer una intervenció sense establir primer una educació. Encara que per el moment no en junten caldra treballar interdisciplinariament.

Per últim hem vist els models d'intervenció socioeducativa.

Els models que hi ha són:

- Caritat:

En aquest model els que tenen riquesa donen voluntàriament a aquelles persones que tenen necessitat social. Parteix de la voluntarietat, no és una obligació. L'origen de la intervenció social va apareixer al SXVIII-SXIX. Podem dir que aquest model d'intervenció socioeducatiu és un model assistencial perquè a una part de la societat els sobren els recursos i els transfereix a gent que li fan falta.
En aquest model no es parla d'educació ja que no es vol canviar la situació, no es vol canviar a les persones.
Les motivacions que sorgeixen per intervindre són:
- Sentiment de compassió.
- Prestigi social pel fet de posseir i atendre a qui no té.
- Ideal de salvació fonamental en creences religioses.

- Justícia Social:

Naix a partir dels moviments obrers del SXIX que reclamaven el dret de justícia.
El seu objectiu és garantir la cohesió social.
Atendre als pobres, als necessitats, als proletaris... és una qüestió de justícia social i no de caritat.
L'estat ha d'actuar perque no hi hagen conflictes socials.
Garantir uns mínims a la població, a més de ficar-se accions assistencials, també es fiquen accions educatives.
Es professionalitza la intervenció.
Renovard fa un anàlisi històric en el que descriu 4 etapes:
 - Desviació: culpabilització del subjecte- correcció.
 - Victimització: culpabilització de la família i el medi
 - Inadaptació: causes individuals del subjecte.
 - Exclusió: persones en exclusió social, les causes no són individuals sinó de la societat.

- Inclusió Social:

No actua sobre un col·lectiu sinó sobre la ciutadania.
Aquest model tracta de proporcionar els recursos necessaris per a vincular a les persones(excloses o no) a les diferents xarxes socials de relacions.
Ha augmentat el nombre de treballadors professionals que treballen en la vida social.
En aquest model la intervenció socioeducativa preten ser normalitzada.
No sols s'actua en l'àmbit social sinó també en el cultural per a poder canviar la manera en la que veiem el món.

Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.