Colòmbia, Educació pública 'sinónim' de lucre

A Colòmbia l'educació pública afronta una greu crisi. Els sectors socials assenyalen que el govern en compte de crear una política que garanteix l'accés a la universitat com un dret, per contra crea programes que allunyen cada vegada més al joves de les universitats.

Després de que els joves reben el títol de batxiller s'enfrontaran a una dura realitat. A Colòmbia l'accés a l'educació superior no és un dret fonamental sinó un premi que poden guanyar uns pocs, així ho veu el govern nacional.

"Si tinguérem la possibilitat d'entrar tots en la universitat seria diferent, tindríem una millor Colombia." Angèlica Mendoza. Estudiant.

Sectors socials consideren que a través de l'educació es pot construir la pau i un país més equitatiu, però a Colòmbia encara que molts anhelen la universitat són pocs els que poden costejar-la, les universitats públiques s'afonen per la falta d'inversió i la política pública reina per la seva absència.

"En Colòmbia les 32 universitats públiques tenen un dèficit de prop de 12,5 milions de pesos, dèficit que s'agreuja cada vegada, perquè entren mes estudiants a la universitat pública però l'estat no gira més recursos. I els impostos que paguem els Colombians estan sent utilitzats per a finançar a les universitats privadas." Juan Sebastián López. Veu de la taula nacional estudiantil.

Per a respondre a la crisi el govern va crear el programa "ser pilo paga" que beca anualment a 10 mil estudiants d'escassos recursos amb les millors notes, una iniciativa, la qual és insuficient per als 600 mil estudiants que es graduen cada any, però que a més trenca amb l'educació democràtica com a dret. Mentre el govern utilitza els recursos públics per a promoure l'educació en universitats privades, els joves a Colòmbia continuen alçant les banderes en defensa d'una educació pública que pague el futur.

 Nathalia Ospina

L'educació en Colòmbia està en crisi

El sistema educatiu colombià ho conformen: l'educació inicial, l'educació preescolar, l'educació bàsica (primària cinc graus i secundària quatre graus) , l'educació mitjana (dos graus i culmina amb el títol de batxiller.) , i l'educació superior. 

L'any 2013 Colòmbia va rebre els resultats del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants, l'examen més important del món amb alumnes de 15 anys. dels 65 països que van participar en eixos exàmens, Colòmbia va quedar en el lloc 61.

Fallen els estudiants o falla l'educació que els donen?

La cobertura d'educació preescolar, mitja i superior, i la seua qualitat és molt baixa. La cobertura consistix en ampliar les possibilitats perquè s'eduque la major quantitat possible de gent, el govern va proposar augmentar-la en un 50% però el que va fer, va ser ficar mes alumnes en les aules, sense ampliar les instal·lacions ni contractar més professors.

Només el 10% de les institucions superiors colombianes (universitats o superiors) compta amb acreditació d'alta qualitat.

S'atribuïxen diversos factors a què l'educació Colombiana siga roïna, en primer lloc a la baixa qualitat dels professors. A Colòmbia la carrera de docent oficial, per a col·legis i universitats, es regix per dos normes distintes: un decret de 1979, que ja té 35 anys, conegut com "el estatut antiguo", i la Llei 715 del 2001, "el nou estatuto". Este estatut va crear un sistema pel qual al mestre se li paga segons la seua qualitat i el seu exercici en el treball, mesurats per avaluacions periòdiques. El problema és que la majoria del professorat Colombià pertany a l'estatut antic, anterior al 2001, el qual impedix l'avaluació i obliga que el salari d'un mestre no es determine per la seua capacitat sinó pel seu antiguetat.

Un altre factor és la tecnologia, en la prova Pisa (Programme for International Student Assessment) es va confirmar el retard que patix colòmbia en eixes matèries. El 70% dels estudiants que van presentar l'examen estan per davall del nivell mínim en tecnologies de la informació. Només el 45% dels Colombians té una vaga noció de tecnologia.

Una altra fallada molt important és l'Anglés. A Colòmbia només el 7% dels batxillers que presenten anualment les proves de l'Icfes (És l'entitat responsable de l'avaluació de l'educació colombiana) aconseguix un puntaje satisfactori en anglés. Un examen va demostrar que unicamente el 12% dels mestres d'anglés va aconseguir arribar al nivell mínim de coneixement de la llengua anglesa. 

Nathalia Ospina