jueves, 19 de mayo de 2016

Setmana 12

12-13/05/16

En aquesta entrada al Bloc anem a informar de que el nostre projecte "Una infantesa sense pobresa i que progressa" esta finalitzat. D'altra banda, aprofitarem per donar la nostra opinió de l'assignatura.

El treball ha sigut molt interessant de realitzar i complicat en alguns aspectes com haver de concretar algunes dades de l'associació, els materials a utilitzar en algunes activitats...

Podem dir que aquest projecte ens ha servit per entendre millor les complicacions alhora de fer un projecte, tant per la complexitat per elaborar-lo i dur-lo a terme, com per a que l'ajuntament, institució, etc. l'aprovi.

L'assignatura d'educació ens ha agradat perquè ens sembla útil i interessant per al Treball Social. Gran part del Treball Social té responsabilitat d'educar i reinsertar a la societat a tots els col·lectius amb els que treballa.

D'altra banda, fer el bloc ens ha ajudat a dur al dia el que tractaven a classe i a xarrades complementàries o articles interessants. És una manera original per poder expressar les teues opinions, a més de poder expressar-te si de manera pública trobes dificultats. 

Esperem que us hagi agradat el nostre bloc i aprofitem per a desitjar sort als nostres companys i companyes amb els exàmens!

                   Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina. 

 

sábado, 7 de mayo de 2016

Setmana 11

Dijous 05/05/16

Aquest dijous hem continuat amb el projecte. Hem canviat l'ubicació del projecte perquè al barri del Cabanyal hi ha pobresa, per tant amb la col·laboració de Carles hem decidit que no era un barri indicat per fer les activitats ja que anàvem a parlar de la pobresa que diàriament viuen aquests joves.
Aleshores hem decidit fer el projecte al complex "Mas Camarena" que és un col·legi elitista on no han estat conscienciats de la pobresa infantil.
En aquesta hora de classe, hem elaborat els objectius, les dades identificatives i la descripció.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 06/05/16

El professor ha explicat l'Acció Socioeducativa en la juventut. Es fan polítiques de dos tipus:


  • Polítiques afirmatives: s'enfoca la juventud com una etapa propia de la vida i no com un projecte cap a l'etapa adulta. L'enfocament neolliberal proposa mesures enfocades cap al turisme juvenil, financiació, etc. Un enfocament més social proposa impulsar els moviments juvenils, donar alternatives al consum, porpostes artístiques, etc.

  • Polítiques de transició: la juventut és una transició de la infantessa cap a l'etapa adulta. Per tant, les polítiques es fan amb una intenció cap al futur. Al igual que a les anteriors polítiques, aquestes tenen també dos punts de vista. El neolliberal du a terme aquestes polítiques amb la formació, el mercat immobiliari, ... mentre que l'altre enfocament preten donar suport a l'emancipació, ensenyament públic, etc.

Després, comentem el text de Jorge Benedicto titulat "Construint la ciutadania Juvenil". Com s'educa la participació juvenil? Es fa des de l'educació formal amb l'assignatura d'Educació per a la ciutadania o des de l'educació informal amb projectes, assamblees, etc. Desrpés es fa un debat d'aquetes idees i de si és interesant que els joves participen i si l'Administració ho promociona. Cal remarcar que el terme juventud vaia segons l'època. Fa segles, un xic de deu anys ja deixava de ser jove; hui en dia es qüasi als trenta anys.

Nosaltres pensem que la juventud ha de participar (i en moltes ocasions ho fa) en les decisions que es prenen al seu entorn. El que passa és que la imatge que tenen els adults és que els joves som rebels sense arguments. Si que és cert que a la juventud és rebel però no es queixa sensearguments. Tal vegada, encara ens falta un cert grau de maduressa o coneixements, però no per açò no sens ha d'escoltar. La juventud forma part de la societat i té una visió i necessitats diferents a les d'un adult. Per açò pensem que s'han de fer mesures enfocades als majors, adults, joves i infants.


El capitalisme soles considera productiu qui treballa, per tant els qui no estan en edat de treballar són ignorats. Volem dir que la nostra societat está enfocada a rebre un sou per a fer activitats d'oci i que les polítiques que influeixen als joves no es prenen molt seriosament. Açò pot tenir repercusions com el maig del 68 a Paris amb la revolució estudiantil que va transtocar tota la societat francesa. Osigui que tenim més poder del que creim.


L'altre tema a discutir és si l'Administració pública vol que hi hagui participació. La nostra resposta és que depén de la mesura política i del partit. Per exemple, el govern vigent de la ciutat de València obri moltes consultes ciutadanes per a millorar les xarxes de transport públic o fer propostes per millorar els serveis socials. Et recomanem que mires els videos de la pàgina següent:

                        Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.





Setmana 10

Dijous 28/04/16

La classe ha començat amb comentaris del Congrés  de Treball Social. Les persones que hi asistiren la setmana passada, han fet menció d'aquelles ponències relacionades amb l'educació. S'han destacat la relació de l'educació amb el treball social, un teatre de titelles educatiu i un projecte educatiu per afavorir la cohesió social a Navarra. Les ponències varen ser molt interesants i, quasi totes, es relacionaven d'una o d'altra manera amb l'educació de la ciutadania.


Acte seguit, parlem sobre el Consell de Xiquets/es, el qual és un órgan de participació a les localitats, sobre tot, a les ciutats. Els xiquets i xiquetes fan propostes per a la millora de la localitat aportant la seua opinió i sugerències. Un exemple és Citta del Bambini.

La segona part de la classe hem recordat conceptes del projecte i s'han explicat parts de l'índex:
- La difusió: és molt important per donar a conèixer el projecte i poder rebre subvencions. Es pot fer mitjançant premsa, internet, actes, etc.
- Els recursos: són el que ens permet desenvolupar el projecte amb diners (ecònomics) i materials. D'altra banda, existeix el personal que col·laboren i permeten desenvolupar el projecte.
- Avaluació: com avaluar, amb quins instruments i fer l'anàlisis del que s'ha duit a terme.

La darrera mitja hora de classe hem decidit quin índex usarem i hem avançat idees projecte. Hem decidit que, en principi, les Jornades de Concienciació de Pobresa Infantil es duran a terme en el col·legi Nuestra Señora del Rosario (al Cabanyal, València) en dues classes A i B de 20 alumnes cada classe de 1r i 2n d'ESO. Hauríem de fer una entrevista amb el col·legi i l'Associació Save de Children i Pobresa Cero per a que ens aconsellen activitats, durades, quina col·laboració ens poden donar, etc.

--------------------------------------------------------------------------------
Dia 29/04/16

Ens hem dedicat a realitzar el projecte. Hem avançat la justificació, objectius i desenvolupar algunes activitats. A més, hem fet el cronograma de Gantt. Hem variat el col·legi perquè pensem que en Mascamarena es pot fer major conciència de les desigualtats i pobresa que al col·legi Nuestra Señora del Rosario que ja hi ha molts xiquets/es que viuen la pobresa.

                      Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.

miércoles, 27 de abril de 2016

Setmana 9

21/04/2016


Aquesta setmana analitzaren un projecte d’intervenció comunitària. Comencem per la definició del concepte: respon a un document públic que comunica quina es l’acció/intervenció què es pretén fer, i què serveix d’element per a l’avaluació. És a dir, un document a l’abast de tota la població i dirigit a tota la població sol·licitant de participació en aquest. En el document es reflecteixen les diferents intervencions que es pretenen fer, i el seu posterior anàlisi dels objectiu complerts. 

La creativitat en el projecte també és part important en el treball, per tal de no repetir projectes ja realitzats. Per tant, el millor projecte és aquell que conte propostes originals expressades amb senzillesa, precisió i sensibilitat. Existeixen diferents tècniques que ajuden al desenvolupament de la creativitat en grup: Brainwriting, és una variant de la pluja d'idees per a fer-la per escrit; Scamper, Es tracta d’una sèrie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició del problema creatiu; Benchmarking,  procés sistemàtic  i  continu  per  avaluar  comparativament  els  productes,  serveis  i  processos  de  treball  en organitzacions.

Existeixen diferents esquemes de com realitzar un projecte d’acció comunitària (esquema de Ander-Egg, E.; Aguilar, Mª J.; esquema de Medina, M.D; diferents models d’entitats bancàries, on priva molt els objectius i la calendarització de les activitats i molt poc les intervencions/activitats que allí es realitzen.) però l’esquema senzill és el més utilitzat als serveis socials: són 13 ítems que responen als següent:
1.       El títol o denominació del projecte, ha de ser impactant, senzill i directe, que comunique les activitats;
2.       amb les dades identificatives, sabem qui és la persona que realitza el projecte;
3.       La descripció, és la part fonamental del projecte ja que anem a explicar en què consistirà el projecte;
4.       La justificació, respon a la pregunta de perquè es crea el projecte, dividida en dos parts, una descriptiva i altra justificativa;
5.      Els destinataris, són els perfils de les persones cap a les que va dirigit, contemplant els usuaris potencials (als que va dirigit el projecte) i els reals (els que realment tinc capacitat per a acollir al projecte);
6.      En els objectius depèn la nostra planificació del projecte, ja que, entra en joc la nostra perspectiva i les demandes de la institució a la que anem a presentar el projecte. Existeixen tres models de planificació: model A: es tracta de definir només els objectius o finalitats generals del projecte. Els objectius proposats són una guia orientadora de l’acció, no es poden concretar els resultats  perquè la realitat i els subjectes són canviants i definir prèviament el punt d’arribada limita la llibertat dels subjectes participants i les possibilitats d’avançar. Model B: existeixen uns objectius generals, que indiquen les finalitats del projecte i uns objectius específics que concreten els objectius generals. Però no para atenció en que la realitat i els subjectes són canviants i, per tant, aquest model no contempla els canvis no mesurables. Model C
7.      Organització i la metodologia.
8.      Cronograma de tasques.
9.      Activitats i serveis que es plantegen.
10.   Cronograma.
11.   Difusió.
12.   Recursos i avaluació.

-----------------------------------------------------------------------------------------
22/04/2016

El projecte comunitari que proposem, a dia de hui, és el següent:
"Pobresa Zero".
L'activitat consisteix en un concurs de graffitis amb la temàtica de la pobresa infantil per a conscienciar a la societat. Es realitzaria al pati del col·legi Marenostrum situat al Cabanyal, València. 
Per altra banda mitjançant entitats o empreses privades que desitgen col·laborar, els guanyadors poden rebre com a premi material per a dibuixar. Aquests exposarien les seues obres per llocs emblemàtics de la ciutat (torres de serrans, plaça de la verge, plaça de bous, ciutat de les arts i les ciències, estació del nord, palau de la música, mercat central, vell caudal del riu Túria, esdeveniments, plaça de l'ajuntament...). I paral·lelament d'aquesta activitat, per als pares o persones amb xiquets menuts que desitgen assistir a l'activitat es farà un taller de dibuix, també activitats com tatuatges de gena.
Seria interessant que algun intèrpret acudirà per a fer els noms dels xiquets/tes en arab, xinès... i aprofitar que ve aquesta persona per a que faça una xicoteta xarrada de la seua cultura.
També volem invitar algú grup de música  que poguera col·laborar per fer mes entretinguda l'activitat.

Tot això es faria un cap de setmana per a que la major part de la gent es puga apuntar i fer una gran activitat. El taller estaria organitzat en 3 parts: la vesprada del divendres, tot el dissabte, i el diumenge matí es donarien els premis.
Els objectius principals és conscienciar a la gent de la quantitat de xiquets que hi ha sense poder menjar res i amb les activitats secundàries crear un espai intercultural d’activitats artístiques.

                             Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.

martes, 19 de abril de 2016

Mètode Montessori

Fa al voltant de cent anys la Dra. Montessori (1870 - 1952) va concebre un nou mètode educatiu basat en l'estimulació i el respecte. Al complementar aquest mètode amb la seva formació en medicina, psicologia i antropologia, va desenvolupar la seva filosofia de l'educació basant-se en observacions reals a nens.

Aquest sistema d'educació és alhora una filosofia de desenvolupament del nen i un fonament per a orientar aquest creixement es basa en dos importants necessitats del desenvolupament dels més petits.

1. La necessitat de la llibertat dins dels límits.

2. Un entorn acuradament preparat que garanteix l'exposició als materials i experiències.

L'aula d'aprenentatge Montessori és un lloc ampli i obert, ordenat, estètic, simple, real, on cada element té la seva raó de ser en el desenvolupament del nen.

Ambiente preparado Montessori L'ambient promou la independència del nen en l'exploració i el procés d'aprenentatge. La llibertat i l'autodisciplina fan possible que cada nen trobi activitats que donen resposta a les seves necessitats evolutives.

L'aula Montessori reuneix nens de tres edats diferents: menors de 3 anys, de 3 a 6 anys, de 6 a 9 anys i de 9 a 13 anys. Les sales integrades afavoreixen la cooperació espontània, el desig d'aprendre, el respecte mutu i la incorporació profunda de coneixements a través de l'exercici de ensenyar-li a altres.

Els materials Montessori que s'utilitzen a l'aula, van ser dissenyats científicament en un context experimental dins de l'aula, prestant especial atenció a l'interès dels nens segons l'etapa evolutiva en què es troben i amb la convicció que la manipulació d'objectes concrets ajuda al desenvolupament del coneixement i del pensament abstracte .

Materiales Montessori
Aquests materials permeten als nens investigar i explorar de manera individual i independent. Possibiliten la repetició, el que promou la concentració. Tenen la qualitat d'aïllar les dificultats, és a dir, cadascun introdueix una única variable, un sol concepte nou, aïllant-lo i deixant els altres conceptes sense modificar. Els materials tenen control d'error: és el mateix material que li mostrarà al nen si el va fer servir correctament. D'aquesta manera els nens saben que l'error forma part del procés d'aprenentatge, aconsegueixen establir davant d'ell una actitud positiva, es fan responsables del seu propi aprenentatge, i desenvolupen confiança en si mateixos.

El primer Pla del Desenvolupament comença amb el naixement fins als 6 anys, està caracteritzat per la ment absorbent de l'infant, la qual pren o absorbeix tot els aspectes, bons i dolents, de l'ambient que l'envolta, el llenguatge i la cultura. En el segon pla, des dels 6 als 12 anys, el nen posseeix una ment raonadora, per explorar el món amb la seva imaginació i pensament abstracte. En el tercer pla, dels 12 als 18 anys, l'adolescent té una ment humanística desitjosa d'entendre la humanitat i la contribució que ell mateix pot fer a la societat. En l'últim pla del desenvolupament, des dels 18 als 24 anys, l'adult explora el món amb una ment d'especialista apropiant del seu propi lloc.

Per a la Dra. Montessori tot educador/a ha de "seguir al nen", reconeixent les necessitats evolutives i característiques de cada edat, i construint un ambient favorable, tant físic com espiritual, per donar resposta a aquestes necessitats. El desenvolupament de l'infant sorgeix de la necessitat d'adaptar al seu entorn: el nen necessita donar-li sentit al món que l'envolta i es construeix a si mateix en relació a aquest món.

Per últim us deixe un vídeo perquè entengueu millor el mètode Montessori.



Setmana 8

Dijous 14/04/16

La classe de hui ha sigut tranquila ja que erem pocs i poques alumnes per la vaga estudiantil. Per tant, s'ha aprofitat la classe per a realitzar una breu introducció de la xarrada que tendrem demà (divendres 15/04) sobre el moviment Zapatista a Chiapas des del 1994 fins a dia de hui. Per tal d'entendrer-ho millor, hem vist dos videos:




En segon lloc, s'ha duit a terme un debat sobre si el sistema educatiu transmet sempre el sistema (capitalista, patriarcla, etc.). Hem vist que l'educació reglada perpetua el sistema, però també podem trobar alternatives. Aquestes poden ser d'ideologia conservadora, com per exemple, uns pares que a EEUU volen que el seu xiquet/a aprenga en casa per no estudiar la teoria de l'evolució de Darwin. D'altra banda,hi ha un moviment més d'esquerres que vol educar als fills/es a casa però amb la intenció de no rebre la submissió del sistema.

El que és evident és que l'escola pública està o hauria d'estar al servei de tota una societat, perquè és estatal però respon als interesos de la població. Hem vist escoles com Donyets que presenten un model educatiu diferent al de l'educació reglada.

També s'ha produit un debat interesant sobre fins a quin punt són "nostres" els fills i filles que tenim. Pensem que per haver-los parit hem de prendre totes les decisions per ells? En certa mesura si, ja que no tenen encara capacitat de raonament per a decidir que volen. D'altra banda, educar-los/les en casa fa que no coneguin món més enllà de casa seua. Es precís que es relacionen i coneguin altres punts de vista i maneres d'actuar, per no dir que els pares, per molta bona intenció que tinguen, no tenen perquè aillar al xiquet/a quan tal vegada l'estan educant de manera incorrecta.

------------------------------------------------------------------------

Divendres 15/04/16

La xarrada es titula "La otra educación zapatista frente a la hidra capitalista". Els ponents són Miguel Escobar i Mayra, els quals comenten la seua experiència i la metodologia en quant a funcionament, especialment en l'àmbit educatiu.

S'estableix una relació emtre imatge o estètica amb la paraula. Açò es refereix a que s'ha de combinar la forma, color, atractiu, etc. amb aspectes més racionals als quals hi atribuirem un significat o finalitat.
D'altra banda es fa un "mix" entre llibertat i autoritat. Des del nostre punt de vista, pensem que si es dona excessiva autoritat hi ha falta de llibertat, com els estats dictatorials. També és precís certa autoritat per donar un respecte i control a l'Estat.
Parlant de l'aspecte educatiu, som hereders i herederes d'una educacció bancària. No vinculem el text i el context, es a dir, s'ha de vincular la juventud amb la lluita i la rebeldia. Hem de fer una consideració de què som, que volem ser, com fer-ho, etc. I una vegada hem pensat el projecte, treballar-ho amb la comunitat o en grups. L'educació zapatista s'encarrega d'apropar texte i context per donar una visió més propera a la realitat i treballar-ho amb els demés.

Tot aquest treball es fa des d'un punt democràtic i assambleari, amb el concens de tots i totes a qui implique el projecte. Amb la visió de que les persones acompanyades, solidàries i colaboradores són més feliços. Com vejem, és tot el contrari a l'hidra capitalista, que ens educa a ser individualistes, cercar l'èxit, fer les relacions més fredes i distants (com vejem l'ús i adicció vigent de les xarxes socials), etc.

                      Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.














martes, 12 de abril de 2016

Setmana 7

Dijous 07/03/16

La primera part de la classe van comentar la xarrada de l'ateneu de nou barris de Barcelona, és un barri molt especial,no funciona com la majoria de centres a Barcelona, du intervenció pública durant anys, té funció directa professional i autonomia respecte a partits o sindicats. Vam parlat del que ens va cridar l'atenció de la xarrada.



El circ social és el que mes ens va cridar l'atenció ja que és una eina diferent la qual és veritat que es pot educar. "Es tracta d'una proposta de formació artística i d'educació en valors encaminada a la transformació de la persona i el seu entorn més immediat." 



I si us quedeu amb ganes de saber mes sobre aquest projecte, us convidem a visitar la pagina web http://www.ateneu9b.net/ en la qual hi ha tot tipus d'informació i activitats.

En València si que ha existit l'idea de crear alguna cosa com el que han crear a Barcelona. Durant anys l'ajuntament ha tingut la idea d'establir centres cívics. No s'han creat centres on la gent tinga on anar, però si que hi ha com per exemple centres municipals de joventut. Estaria bé pensar en alguna cosa més amplia com un gran ateneu.

Després vam parlar sobre un professor que ve la setmana pròxima que és de Mèxic. Va a venir per explicar-nos com treballa a classe. I parlar sobre l'educació Zapatista.
"L'altra educació" educació autònoma zapatista. És un model educatiu creat per a les necessitats dels pobles, la realitat nacional i internacional.



---------------------------------------------------------------------------------------
Divendres 08/04/16


Hui dediquem la classe a explicar el model PEAPA de Fernando de la Riva. En primer lloc direm que aquest model s'aplica abans de començar a dissenyar el projecte per a obtindre unes orientacions i informacions bàsiques que donaran resposta a moltes de les preguntes que es plantegen quan cal fer un anàlisi del context, que és molt important, el més prioritari és fer unes preguntes o entrevistes a les institucions, entitats, persones... que van estar present com a part participativa inclosa en el projecte corresponent en cada cas, així com ajuntaments, instituts, centres socials, associacions...
en esta classe consisteix a aplicar aquest model al disseny del nostre projecte. realitzar unes preguntes necessàries, tipus d'entrevistes a cada entitat o institució que pertany segons siga el projecte i quin siga l'objectiu i en el qual es treballa.

El model PEAPA tracta de:

En primer lloc PREGUNTAR, com ja hem dit anteriorment, que serien les conversacions, entrevistes personalitzades i grupals, grups de discussió, enquestes, bústies, panell d'opinió, fòrums d'internet... Hi ha un grup clàssic de preguntes que referixen a qüestions bàsiques: Que? Per què? Per a què? Qui? Per a qui? Cóm? Quant? Quan? On?... les preguntes que podem formular poden ser quantitatives o qualitatives, tancades o obertes. Com més clares i comprensibles siguen les nostres preguntes, més fàcil serà obtindre les respostes i organitzar, sistematitzar, classificar posteriorment estes.

En segon lloc ESCOLTAR a través de gravacions, notes escrites manualment, fotografies, observació estructurada, lectura i anàlisi de documents... significa un poc més que sentir educadament, encara que açò siga imprescindible, també implica atendre, arreplegar i registrar totes les opinions, informacions i dades que obtenim com a resposta a les nostres preguntes, els compartim o no, siga quina siga la font d'informació.

En tercer lloc ANALITZAR amb models com DAFO, TGN, Estudi, DELPHI, arbre de problemes, arbre social, reunions i assemblees.
  • Seleccionar la informació significativa. 
  • Ordenar, classificar les dades i informacions. 
  • Relacionar-los entre si. 
  • Interpretar-los, qüestionar-los, traure conclusions. 
  • Elaborar o completar el nostre Mapa de la Realitat.
El quart lloc PRIORITZAR i en quint lloc ACTUAR


Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina