miércoles, 27 de abril de 2016

Setmana 9

21/04/2016


Aquesta setmana analitzaren un projecte d’intervenció comunitària. Comencem per la definició del concepte: respon a un document públic que comunica quina es l’acció/intervenció què es pretén fer, i què serveix d’element per a l’avaluació. És a dir, un document a l’abast de tota la població i dirigit a tota la població sol·licitant de participació en aquest. En el document es reflecteixen les diferents intervencions que es pretenen fer, i el seu posterior anàlisi dels objectiu complerts. 

La creativitat en el projecte també és part important en el treball, per tal de no repetir projectes ja realitzats. Per tant, el millor projecte és aquell que conte propostes originals expressades amb senzillesa, precisió i sensibilitat. Existeixen diferents tècniques que ajuden al desenvolupament de la creativitat en grup: Brainwriting, és una variant de la pluja d'idees per a fer-la per escrit; Scamper, Es tracta d’una sèrie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició del problema creatiu; Benchmarking,  procés sistemàtic  i  continu  per  avaluar  comparativament  els  productes,  serveis  i  processos  de  treball  en organitzacions.

Existeixen diferents esquemes de com realitzar un projecte d’acció comunitària (esquema de Ander-Egg, E.; Aguilar, Mª J.; esquema de Medina, M.D; diferents models d’entitats bancàries, on priva molt els objectius i la calendarització de les activitats i molt poc les intervencions/activitats que allí es realitzen.) però l’esquema senzill és el més utilitzat als serveis socials: són 13 ítems que responen als següent:
1.       El títol o denominació del projecte, ha de ser impactant, senzill i directe, que comunique les activitats;
2.       amb les dades identificatives, sabem qui és la persona que realitza el projecte;
3.       La descripció, és la part fonamental del projecte ja que anem a explicar en què consistirà el projecte;
4.       La justificació, respon a la pregunta de perquè es crea el projecte, dividida en dos parts, una descriptiva i altra justificativa;
5.      Els destinataris, són els perfils de les persones cap a les que va dirigit, contemplant els usuaris potencials (als que va dirigit el projecte) i els reals (els que realment tinc capacitat per a acollir al projecte);
6.      En els objectius depèn la nostra planificació del projecte, ja que, entra en joc la nostra perspectiva i les demandes de la institució a la que anem a presentar el projecte. Existeixen tres models de planificació: model A: es tracta de definir només els objectius o finalitats generals del projecte. Els objectius proposats són una guia orientadora de l’acció, no es poden concretar els resultats  perquè la realitat i els subjectes són canviants i definir prèviament el punt d’arribada limita la llibertat dels subjectes participants i les possibilitats d’avançar. Model B: existeixen uns objectius generals, que indiquen les finalitats del projecte i uns objectius específics que concreten els objectius generals. Però no para atenció en que la realitat i els subjectes són canviants i, per tant, aquest model no contempla els canvis no mesurables. Model C
7.      Organització i la metodologia.
8.      Cronograma de tasques.
9.      Activitats i serveis que es plantegen.
10.   Cronograma.
11.   Difusió.
12.   Recursos i avaluació.

-----------------------------------------------------------------------------------------
22/04/2016

El projecte comunitari que proposem, a dia de hui, és el següent:
"Pobresa Zero".
L'activitat consisteix en un concurs de graffitis amb la temàtica de la pobresa infantil per a conscienciar a la societat. Es realitzaria al pati del col·legi Marenostrum situat al Cabanyal, València. 
Per altra banda mitjançant entitats o empreses privades que desitgen col·laborar, els guanyadors poden rebre com a premi material per a dibuixar. Aquests exposarien les seues obres per llocs emblemàtics de la ciutat (torres de serrans, plaça de la verge, plaça de bous, ciutat de les arts i les ciències, estació del nord, palau de la música, mercat central, vell caudal del riu Túria, esdeveniments, plaça de l'ajuntament...). I paral·lelament d'aquesta activitat, per als pares o persones amb xiquets menuts que desitgen assistir a l'activitat es farà un taller de dibuix, també activitats com tatuatges de gena.
Seria interessant que algun intèrpret acudirà per a fer els noms dels xiquets/tes en arab, xinès... i aprofitar que ve aquesta persona per a que faça una xicoteta xarrada de la seua cultura.
També volem invitar algú grup de música  que poguera col·laborar per fer mes entretinguda l'activitat.

Tot això es faria un cap de setmana per a que la major part de la gent es puga apuntar i fer una gran activitat. El taller estaria organitzat en 3 parts: la vesprada del divendres, tot el dissabte, i el diumenge matí es donarien els premis.
Els objectius principals és conscienciar a la gent de la quantitat de xiquets que hi ha sense poder menjar res i amb les activitats secundàries crear un espai intercultural d’activitats artístiques.

                             Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.

martes, 19 de abril de 2016

Mètode Montessori

Fa al voltant de cent anys la Dra. Montessori (1870 - 1952) va concebre un nou mètode educatiu basat en l'estimulació i el respecte. Al complementar aquest mètode amb la seva formació en medicina, psicologia i antropologia, va desenvolupar la seva filosofia de l'educació basant-se en observacions reals a nens.

Aquest sistema d'educació és alhora una filosofia de desenvolupament del nen i un fonament per a orientar aquest creixement es basa en dos importants necessitats del desenvolupament dels més petits.

1. La necessitat de la llibertat dins dels límits.

2. Un entorn acuradament preparat que garanteix l'exposició als materials i experiències.

L'aula d'aprenentatge Montessori és un lloc ampli i obert, ordenat, estètic, simple, real, on cada element té la seva raó de ser en el desenvolupament del nen.

Ambiente preparado Montessori L'ambient promou la independència del nen en l'exploració i el procés d'aprenentatge. La llibertat i l'autodisciplina fan possible que cada nen trobi activitats que donen resposta a les seves necessitats evolutives.

L'aula Montessori reuneix nens de tres edats diferents: menors de 3 anys, de 3 a 6 anys, de 6 a 9 anys i de 9 a 13 anys. Les sales integrades afavoreixen la cooperació espontània, el desig d'aprendre, el respecte mutu i la incorporació profunda de coneixements a través de l'exercici de ensenyar-li a altres.

Els materials Montessori que s'utilitzen a l'aula, van ser dissenyats científicament en un context experimental dins de l'aula, prestant especial atenció a l'interès dels nens segons l'etapa evolutiva en què es troben i amb la convicció que la manipulació d'objectes concrets ajuda al desenvolupament del coneixement i del pensament abstracte .

Materiales Montessori
Aquests materials permeten als nens investigar i explorar de manera individual i independent. Possibiliten la repetició, el que promou la concentració. Tenen la qualitat d'aïllar les dificultats, és a dir, cadascun introdueix una única variable, un sol concepte nou, aïllant-lo i deixant els altres conceptes sense modificar. Els materials tenen control d'error: és el mateix material que li mostrarà al nen si el va fer servir correctament. D'aquesta manera els nens saben que l'error forma part del procés d'aprenentatge, aconsegueixen establir davant d'ell una actitud positiva, es fan responsables del seu propi aprenentatge, i desenvolupen confiança en si mateixos.

El primer Pla del Desenvolupament comença amb el naixement fins als 6 anys, està caracteritzat per la ment absorbent de l'infant, la qual pren o absorbeix tot els aspectes, bons i dolents, de l'ambient que l'envolta, el llenguatge i la cultura. En el segon pla, des dels 6 als 12 anys, el nen posseeix una ment raonadora, per explorar el món amb la seva imaginació i pensament abstracte. En el tercer pla, dels 12 als 18 anys, l'adolescent té una ment humanística desitjosa d'entendre la humanitat i la contribució que ell mateix pot fer a la societat. En l'últim pla del desenvolupament, des dels 18 als 24 anys, l'adult explora el món amb una ment d'especialista apropiant del seu propi lloc.

Per a la Dra. Montessori tot educador/a ha de "seguir al nen", reconeixent les necessitats evolutives i característiques de cada edat, i construint un ambient favorable, tant físic com espiritual, per donar resposta a aquestes necessitats. El desenvolupament de l'infant sorgeix de la necessitat d'adaptar al seu entorn: el nen necessita donar-li sentit al món que l'envolta i es construeix a si mateix en relació a aquest món.

Per últim us deixe un vídeo perquè entengueu millor el mètode Montessori.



Setmana 8

Dijous 14/04/16

La classe de hui ha sigut tranquila ja que erem pocs i poques alumnes per la vaga estudiantil. Per tant, s'ha aprofitat la classe per a realitzar una breu introducció de la xarrada que tendrem demà (divendres 15/04) sobre el moviment Zapatista a Chiapas des del 1994 fins a dia de hui. Per tal d'entendrer-ho millor, hem vist dos videos:




En segon lloc, s'ha duit a terme un debat sobre si el sistema educatiu transmet sempre el sistema (capitalista, patriarcla, etc.). Hem vist que l'educació reglada perpetua el sistema, però també podem trobar alternatives. Aquestes poden ser d'ideologia conservadora, com per exemple, uns pares que a EEUU volen que el seu xiquet/a aprenga en casa per no estudiar la teoria de l'evolució de Darwin. D'altra banda,hi ha un moviment més d'esquerres que vol educar als fills/es a casa però amb la intenció de no rebre la submissió del sistema.

El que és evident és que l'escola pública està o hauria d'estar al servei de tota una societat, perquè és estatal però respon als interesos de la població. Hem vist escoles com Donyets que presenten un model educatiu diferent al de l'educació reglada.

També s'ha produit un debat interesant sobre fins a quin punt són "nostres" els fills i filles que tenim. Pensem que per haver-los parit hem de prendre totes les decisions per ells? En certa mesura si, ja que no tenen encara capacitat de raonament per a decidir que volen. D'altra banda, educar-los/les en casa fa que no coneguin món més enllà de casa seua. Es precís que es relacionen i coneguin altres punts de vista i maneres d'actuar, per no dir que els pares, per molta bona intenció que tinguen, no tenen perquè aillar al xiquet/a quan tal vegada l'estan educant de manera incorrecta.

------------------------------------------------------------------------

Divendres 15/04/16

La xarrada es titula "La otra educación zapatista frente a la hidra capitalista". Els ponents són Miguel Escobar i Mayra, els quals comenten la seua experiència i la metodologia en quant a funcionament, especialment en l'àmbit educatiu.

S'estableix una relació emtre imatge o estètica amb la paraula. Açò es refereix a que s'ha de combinar la forma, color, atractiu, etc. amb aspectes més racionals als quals hi atribuirem un significat o finalitat.
D'altra banda es fa un "mix" entre llibertat i autoritat. Des del nostre punt de vista, pensem que si es dona excessiva autoritat hi ha falta de llibertat, com els estats dictatorials. També és precís certa autoritat per donar un respecte i control a l'Estat.
Parlant de l'aspecte educatiu, som hereders i herederes d'una educacció bancària. No vinculem el text i el context, es a dir, s'ha de vincular la juventud amb la lluita i la rebeldia. Hem de fer una consideració de què som, que volem ser, com fer-ho, etc. I una vegada hem pensat el projecte, treballar-ho amb la comunitat o en grups. L'educació zapatista s'encarrega d'apropar texte i context per donar una visió més propera a la realitat i treballar-ho amb els demés.

Tot aquest treball es fa des d'un punt democràtic i assambleari, amb el concens de tots i totes a qui implique el projecte. Amb la visió de que les persones acompanyades, solidàries i colaboradores són més feliços. Com vejem, és tot el contrari a l'hidra capitalista, que ens educa a ser individualistes, cercar l'èxit, fer les relacions més fredes i distants (com vejem l'ús i adicció vigent de les xarxes socials), etc.

                      Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.














martes, 12 de abril de 2016

Setmana 7

Dijous 07/03/16

La primera part de la classe van comentar la xarrada de l'ateneu de nou barris de Barcelona, és un barri molt especial,no funciona com la majoria de centres a Barcelona, du intervenció pública durant anys, té funció directa professional i autonomia respecte a partits o sindicats. Vam parlat del que ens va cridar l'atenció de la xarrada.



El circ social és el que mes ens va cridar l'atenció ja que és una eina diferent la qual és veritat que es pot educar. "Es tracta d'una proposta de formació artística i d'educació en valors encaminada a la transformació de la persona i el seu entorn més immediat." 



I si us quedeu amb ganes de saber mes sobre aquest projecte, us convidem a visitar la pagina web http://www.ateneu9b.net/ en la qual hi ha tot tipus d'informació i activitats.

En València si que ha existit l'idea de crear alguna cosa com el que han crear a Barcelona. Durant anys l'ajuntament ha tingut la idea d'establir centres cívics. No s'han creat centres on la gent tinga on anar, però si que hi ha com per exemple centres municipals de joventut. Estaria bé pensar en alguna cosa més amplia com un gran ateneu.

Després vam parlar sobre un professor que ve la setmana pròxima que és de Mèxic. Va a venir per explicar-nos com treballa a classe. I parlar sobre l'educació Zapatista.
"L'altra educació" educació autònoma zapatista. És un model educatiu creat per a les necessitats dels pobles, la realitat nacional i internacional.



---------------------------------------------------------------------------------------
Divendres 08/04/16


Hui dediquem la classe a explicar el model PEAPA de Fernando de la Riva. En primer lloc direm que aquest model s'aplica abans de començar a dissenyar el projecte per a obtindre unes orientacions i informacions bàsiques que donaran resposta a moltes de les preguntes que es plantegen quan cal fer un anàlisi del context, que és molt important, el més prioritari és fer unes preguntes o entrevistes a les institucions, entitats, persones... que van estar present com a part participativa inclosa en el projecte corresponent en cada cas, així com ajuntaments, instituts, centres socials, associacions...
en esta classe consisteix a aplicar aquest model al disseny del nostre projecte. realitzar unes preguntes necessàries, tipus d'entrevistes a cada entitat o institució que pertany segons siga el projecte i quin siga l'objectiu i en el qual es treballa.

El model PEAPA tracta de:

En primer lloc PREGUNTAR, com ja hem dit anteriorment, que serien les conversacions, entrevistes personalitzades i grupals, grups de discussió, enquestes, bústies, panell d'opinió, fòrums d'internet... Hi ha un grup clàssic de preguntes que referixen a qüestions bàsiques: Que? Per què? Per a què? Qui? Per a qui? Cóm? Quant? Quan? On?... les preguntes que podem formular poden ser quantitatives o qualitatives, tancades o obertes. Com més clares i comprensibles siguen les nostres preguntes, més fàcil serà obtindre les respostes i organitzar, sistematitzar, classificar posteriorment estes.

En segon lloc ESCOLTAR a través de gravacions, notes escrites manualment, fotografies, observació estructurada, lectura i anàlisi de documents... significa un poc més que sentir educadament, encara que açò siga imprescindible, també implica atendre, arreplegar i registrar totes les opinions, informacions i dades que obtenim com a resposta a les nostres preguntes, els compartim o no, siga quina siga la font d'informació.

En tercer lloc ANALITZAR amb models com DAFO, TGN, Estudi, DELPHI, arbre de problemes, arbre social, reunions i assemblees.
  • Seleccionar la informació significativa. 
  • Ordenar, classificar les dades i informacions. 
  • Relacionar-los entre si. 
  • Interpretar-los, qüestionar-los, traure conclusions. 
  • Elaborar o completar el nostre Mapa de la Realitat.
El quart lloc PRIORITZAR i en quint lloc ACTUAR


Lorena Aguilar, Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina

martes, 5 de abril de 2016

Colòmbia, Educació pública 'sinónim' de lucre

A Colòmbia l'educació pública afronta una greu crisi. Els sectors socials assenyalen que el govern en compte de crear una política que garanteix l'accés a la universitat com un dret, per contra crea programes que allunyen cada vegada més al joves de les universitats.


Després de que els joves reben el títol de batxiller s'enfrontaran a una dura realitat. A Colòmbia l'accés a l'educació superior no és un dret fonamental sinó un premi que poden guanyar uns pocs, així ho veu el govern nacional.


"Si tinguérem la possibilitat d'entrar tots en la universitat seria diferent, tindríem una millor Colombia." Angèlica Mendoza. Estudiant.

Sectors socials consideren que a través de l'educació es pot construir la pau i un país més equitatiu, però a Colòmbia encara que molts anhelen la universitat són pocs els que poden costejar-la, les universitats públiques s'afonen per la falta d'inversió i la política pública reina per la seva absència.

"En Colòmbia les 32 universitats públiques tenen un dèficit de prop de 12,5 milions de pesos, dèficit que s'agreuja cada vegada, perquè entren mes estudiants a la universitat pública però l'estat no gira més recursos. I els impostos que paguem els Colombians estan sent utilitzats per a finançar a les universitats privadas." Juan Sebastián López. Veu de la taula nacional estudiantil.




Per a respondre a la crisi el govern va crear el programa "ser pilo paga" que beca anualment a 10 mil estudiants d'escassos recursos amb les millors notes, una iniciativa, la qual és insuficient per als 600 mil estudiants que es graduen cada any, però que a més trenca amb l'educació democràtica com a dret. Mentre el govern utilitza els recursos públics per a promoure l'educació en universitats privades, els joves a Colòmbia continuen alçant les banderes en defensa d'una educació pública que pague el futur.


 Nathalia Ospina