Setmana 3

Dijous 18/02/16

La primera part de la classe hem matitzat les funcions de l'escola (sistema educatiu). D'altra banda, hem vist l'enfocament neolliberal de l'educació. Aquesta ideologia fa notar les seues "urpes" quan pretén privatitzar l'escola i convertir-la en una mercaderia.

Hem recollit uns fragments que ens semblen interessants per explicar aquestes funcions i els seus enfocaments:


"Viure a l’escola, sota les idees de la igualtat d’oportunitats i la ideologia de la competitivitat i meritocràcia, experiències de diferenciació, discriminació i classificació, com a conseqüència del diferent grau de dificultat que té per a cada grup social l’accés a la cultura acadèmica, és la forma més eficaç de socialitzar en la desigualtat a les noves generacions. D’aquesta manera, inclús els més desafavorits acceptaran i assumiran la legitimitat de les diferències socials i econòmiques i la mera vigència formal de les exigències democràtiques de l’esfera política, així com la rellevància i utilitat de la ideologia de l’individualisme, la competència i la insolidaritat” PEREZ, A.

El que ens vols dir Perez amb aquest paràgraf correspon a les funcions que desenvolupa l’escola: per una part educa als alumnes en el coneixement però manca d’una part de l’educació com és l’educació en valors; l’escola representa un escenari de competitivitat (ja que els exàmens i les provetes individuals fomenten la competitivitat i l’individualisme per sota de la solidaritat i la cooperació) on els xiquets conformen la seua manera de ser dins d’una societat que fomenta les desigualtats i la insolidaritat.

Cóm podem escapar a aquests mecanismes de socialització utilitzats per l’escola? Doncs, si bé és cert que el paper de l’educació en valors correspon als pares, resulta molt complicat eixir-se’n dels dogmes de l’escola, ja que és en aquesta etapa on el menor conforma la seua identitat i no hem d’oblidar que quan nasquem ho fem immersos en una societat i aquesta ens va “modelant” adaptant-nos a ella. La funció educativa en aquesta societat ha de concretar-se en: desenvolupament radical de la funció compensadora, provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assumeix en la seua vida paral·lela i anterior a l’escola.

“L’escola ha de convertir-se en una comunitat de vida i l’educació ha de convertir-se en una contínua reconstrucció de l’experiència. Comunitat de vida democràtica i reconstrucció de l’experiència basada en el diàleg, el contrast i el respecte real a les diferències individuals, sobre l’acceptació de les quals pot assentar-se un enteniment mutu, l’acord i els projectes solidaris” BERNSTEIN (1987).

Com a crítica del model educatiu que tenim hui en dia, Bernetein, proposa una reconstrucció basada en l’organització racional de la informació rebuda i la seua reconstrucció. Tanmateix, requereix altra forma d’organitzar els espais, els temps, les activitats i les relacions socials a l’aula i al centre.

Amb tot açò, podem concloure afirmant que les relacions socials que envolten al xiquet i els mitjans de comunicació transmeten informacions, valors i concepcions ideològiques pertinents a la ideologia dominant sense fomentar la reelaboració crítica i reflexiva de la mateixa. Amb una educació d’aquestes característiques, des dels òrgans de govern, volen aconseguir la perpetuïtat d’aquest sistema podrit gràcies a la submissió i estupidesa dels ciutadans que la conformen.

-----------------------------------------------------------------------------
Divendres 19/02/2016

Hem anat a la pàgina web de la universitat per trobar quines competències educatives hi han incloses en el grau del treball social que ens facin falta per a un futur. Aquestes són:

* Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat

* Capacitat per a ajudar les persones perquè siguen capaces de manifestar les necessitats, punts de vista i circumstàncies.

* Capacitat per a intervenir amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats per ajudar-los a prendre decisions ben fonamentades sobre les seues necessitats, circumstàncies, riscos, opcions preferents i recursos.

 *Capacitat per a interactuar amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats per aconseguir canvis, per promocionar el seu desenvolupament i per millorar les seues condicions de vida per mitjà de la utilització dels mètodes i models de Treball Social, fent un seguiment amb regularitat dels canvis que es produeixen a fi de preparar la finalització de la intervenció.

* Capacitat per promoure el creixement, desenvolupament i independència de les persones, identificant les oportunitats per formar i crear grups, utilitzant la programació i les dinàmiques de grups per al creixement personal i l'enfortiment de les habilitats de relació interpersonal.

* Capacitat per a treballar amb els comportaments que representen un risc per a les persones, grups i comunitats, identificant i avaluant les situacions i circumstàncies que configuren aquest comportament i elaborant estratègies de modificació dels mateixos.

* Capacitat per a utilitzar la mediació com a estratègia d'intervenció destinada a la resolució alternativa de conflictes, en les circumstàncies que així ho requerisquen.

Després hem debatit mitjançant un foro si el grau de treball social i el grau d'educació social en un futur es podrien juntar per fer un grau que obtinguera de les dos. Nosaltres pensem que tant el treball social com l'educació van molt units ja que no es pot fer una intervenció sense establir primer una educació. Encara que per el moment no en junten caldra treballar interdisciplinariament.

Per últim hem vist els models d'intervenció socioeducativa.

Els models que hi ha són:

- Caritat:

En aquest model els que tenen riquesa donen voluntàriament a aquelles persones que tenen necessitat social. Parteix de la voluntarietat, no és una obligació. L'origen de la intervenció social va apareixer al SXVIII-SXIX. Podem dir que aquest model d'intervenció socioeducatiu és un model assistencial perquè a una part de la societat els sobren els recursos i els transfereix a gent que li fan falta.
En aquest model no es parla d'educació ja que no es vol canviar la situació, no es vol canviar a les persones.
Les motivacions que sorgeixen per intervindre són:
- Sentiment de compassió.
- Prestigi social pel fet de posseir i atendre a qui no té.
- Ideal de salvació fonamental en creences religioses.

- Justícia Social:

Naix a partir dels moviments obrers del SXIX que reclamaven el dret de justícia.
El seu objectiu és garantir la cohesió social.
Atendre als pobres, als necessitats, als proletaris... és una qüestió de justícia social i no de caritat.
L'estat ha d'actuar perque no hi hagen conflictes socials.
Garantir uns mínims a la població, a més de ficar-se accions assistencials, també es fiquen accions educatives.
Es professionalitza la intervenció.
Renovard fa un anàlisi històric en el que descriu 4 etapes:
 - Desviació: culpabilització del subjecte- correcció.
 - Victimització: culpabilització de la família i el medi
 - Inadaptació: causes individuals del subjecte.
 - Exclusió: persones en exclusió social, les causes no són individuals sinó de la societat.

- Inclusió Social:

No actua sobre un col·lectiu sinó sobre la ciutadania.
Aquest model tracta de proporcionar els recursos necessaris per a vincular a les persones(excloses o no) a les diferents xarxes socials de relacions.
Ha augmentat el nombre de treballadors professionals que treballen en la vida social.
En aquest model la intervenció socioeducativa preten ser normalitzada.
No sols s'actua en l'àmbit social sinó també en el cultural per a poder canviar la manera en la que veiem el món.

Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.

Setmana 2

Dijous 11/02/2016

L'alumnat ha anat al saló d'actes a veure una obra de teatre titulada "Homeless". Tractava els estereotips i situacions del tracte de la societat cap aquelles persones que es troben en situació de pobresa. L'obra ha sigut elaborada i coordinada per un educador social i representada per aquest, juntament amb persones que han patit o pateixen l'exclusió social esmentada.
La representació es pot dividir en diferents parts:
- Introducció: s'ha fet una breu presentació del tema a tractar. També s'ha agraït l'assistència.
- Cos de l'obra:
* Primera escena: apareix un home sense sostre fent una valoració dels tipus de persones que apareixen al seu voltant. El primer és un home adinerat que es pensa que per prestar-li uns segons d'atenció ha fet un bé social. En segon lloc, ha aparegut una dona que s'escandalitza  i ix correguent per veure un sense sostre. I per últim, un home que fa literalment invisible a la persona pobre.
* Segona escena: arriba una dona pobra a casa d'una dona de classe alta perquè és el dia d'acollir un/a pobre a casa. Podem veure com la dona de classe alta no es creu la situació de la persona que està rebent perquè no representa tots aquells estereotips de les persones pobres (anar mal vestit/da, brut, amb fam, etc.).
- Reflexions i preguntes: s'han permés uns minuts finals per realitzar preguntes. A més, les principals conclusions han sigut que la pobresa és una conseqüència negativa del sistema capitalista; que la societat invisibilitza aquest problema perquè l'ha normalitzat; i, com a darrera conclusió important, podríem dir que els serveis socials a Espanya limiten en excés el temps i els recursos sense arribar a donar a vegades la solució necessària.

Relacionat de manera més directa amb l'assignatura d'educació social, que el teatre és una ferramenta pedagògica i socialitzadora. En el cas de l'obra "Homeless", les situacions representades són vivències dels actors i actrius. Açò permet que expressen la seua situació i així l'assimilen millor.
Fent referència al text de Freire, també trobem teatre de l'oprimit d'Augusto Boal.

-----------------------------------------------------------------------------------

Divendres 12/02/2016

Hui hem fet el comentari de "Frankenstein educador" de Meirieu en 1998. Cada alumne havia d'escollir una frase o fragment per a comentar-lo en classe (s'ha seguit un ordre d'intervenció conforme a les pàgines).

Les idees més rellevants han sigut:

• El mite de Frankenstein fa que el científic cree el que ell considera oportú d'acord amb unes expectatives i ideals. Podríem afirmar que mai s'aconsegueix crear aquest ideal. D'altra banda, és una manera d'educar errònia, amb poca llibertat d'elecció i que fomenta que tant el xiquet/a com l'educador/a tinguen sensació de fracàs. 

• El procés de l'educació mai s'acaba. Encara que les etapes de major aprenentatge són a l'adolescència i a la infantesa (sobretot, en aquesta darrera i dels 0 als 6 anys), al llarg de la vida es descobreixen o rectifiquen conceptes, idees, experiències, etc. Com diu el dit: Mai et llitaràs sense aprendre una cosa nova.

• ¿Es pot educar sense ser com Frankenstein (el científic)? Com diu el text a la pàgina vint-i-u, "Nadie puede darse la vida a si mismo". Per tant, precisem d'algú aliè que ens eduque per desenvolupar-nos a escala personal i social.

• Per construir pensament és imprescindible el llenguatge, ja que és la ferramenta per comunicar-nos. Així, tenim la capacitat de transmetre coneixements, adquirir-los i debatre sobre ells. I, el llenguatge, està totalment ancorat en un context cultural.

• L'educador/a modern vol fer de l'educant/a la seua obra. L'educador/a espera aconseguir uns certs objectius i una certa influència. També hi ha educadors/es que pretenen que els alumnes siguen com ell/ella però que se'ls faci veure i creure que han sigut els mateixos alumnes qui ho han escollit lliurement.

• Mite Pigmalió: les expectatives influeixen al comportament. Per exemple, si a una professora li diuen que Jaume és mal alumne, la professora el considerarà pitjor alumne que la resta d'aquests inclús abans de conèixer-lo. A més, hi haurà un tracte negatiu des del principi cap a Jaume, fomentant-ne la falta de cooperació i passivitat d'aquest en l'assignatura. Per tant, es verificaran aquelles expectatives que en un principi no eren certes.                                           Semblant al mite esmentat, trobem l'Efecte Rosenthal. Aquest farà que la distancia o diferència cultural influeix-hi al procés d'educació.

A la segona part de la classe, s'ha tractat el tema de què són les escoles (referint-se a l'ensenyament educatiu) i quina funció tenen. Segons ha passat el temps, les funcions i objectius dels centres d'ensenyament han anat variant.

1. En uns inicis, l'escola era una ferramenta preservadora i transmissora de la cultura, a part d'una estratègia de control social.
2. Al segon enfocament, es pretenen desenvolupar tota mena capacitat de l'individu.
3. Actualment, té per funció transformar la cultura per aconseguir millores de la societat.

Finalment, hem escoltat la cançó de The Wall de Pink Floyd.

                                           Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.

Setmana 1

04/02/2016 Dijous

Presentació i descripció d’educació.

Al ser el primer dia, ens vam anar passant entre nosaltres un “Bob Esponja”. Qui el tenia havia de dir el seu nom i cognoms. En segon lloc, descriure en que consisteix el concepte d’educació. Després el professor arreplegà les idees principals més repetides per elaborar una idea del que s’entén per educació.

Pel·lícula “El petit salvatge”.

Vam veure la primera part (uns 20 minuts) de la pel·lícula “L’enfant sauvage” de 1970 dirigida per Truffaut.

--------------------------------------------------------------------------------------

05/02/2016 Divendres

Comentari de la pel·lícula “El petit Salvatge” vista el dia anterior. 

Com a idees destacades marquem:

- Al xiquet prima l’instint i no la racionalitat.

- Els sentits els té adaptats al ambient més rural i salvatge.

- No li agrada el contacte humà ni entén la finalitat d’objectes com espills o coberts.

- El tracten d’animal o salvatge més que com a persona (dilema de que ens fa humans i si l’exemple de la pel·lícula és o no considerat persona).

Comentari del capítol “Pedagogia de l’oprimit” de 1970 escrit per Freire.

Es divideix el capítol del llibre de Freire i cada un/a llegeix una breu part. Aquestes es van llegint i comentant. Com a conclusió general, el capítol divideix l’ educació en dos tipus:

* Educació bancària: autoritària, s’imposen els coneixements del educador/a cap als educants/es sense opció a crítica ja que l’única veritat és la del educador/a.

Educació enfocada al èxit i no al aprenentatge; els marginats amb menys possibilitats de triomfar. Apareixen conceptes marxistes com l’alienació o opressors-oprimits.

* Educació humanista o problematitzadora: desenvolupa la capacitat crítica, relació bidireccional entre educadors/es i educants/es. Acte cognoscent (conscient) i amenaça de revolució si s’oprimeix el diàleg i crítica.

   

Francesc Fayos, Héctor Flores, Eva Morata i Nathalia Ospina.